young pope

És possible la salvació fora de la fe? La pregunta, potser, hauria de ser si és possible la salvació dins de la fe. Això és el que es planteja el jove papa Pius XIII, Lenny Belardo de nom civil, quan arriba a una Santa Seu que al costat dels seus plantejaments es diria esplai ecumènic dels que van convertir “Kumbaià” en un hitasso. Tot i que seria poc exacte afirmar que s’ho planteja quan, en realitat, aquesta és la doctrina de l’esglèsia des dels seus inicis. Però, i aquí ve el gir de guió -que no spoiler, doncs se’ns revela aviat- Belardo no creu en déu. Es pot trobar, doncs, la fe en l’absència de fe? La sèrie de Paolo Sorrentino, que es pot veure a HBO (i a la que jo, per variar, arribo tard) toca un tema tan poc agraït com l’integrisme.

Hagués estat molt més fàcil per Sorrentino bastir un thriller polític -al capdavall, l’expressió “intrigues vaticanes” ja és un clitxé-, vendre un House of cards amb monges i mossens, però el que és sorprenent i refrescant és que la política passi a un relatiu segon terme. De fet, Belardo només té un punt a la seva agenda: cridar l’atenció dels pares que el van abandonar de nen a un orfenat catòlic. I ho fa amb la mateixa psicologia d’un infant abandonat: si em porto bé i jugo segons les regles, els pares (el Pare) m’estimaran. Belardo no és mala persona, però no és, ni per casualitat simpàtic i ni molt menys busca ser-ho davant nostre. Al contrari. Sap, això sí, de la importància del ritual i el misteri (la pròpia sèrie és sumptuosa, excessiva i recargolada com una estàtua de Bernini). Veiem com un capellà de creences i actituts preconciliars allunya sistemàticament a tots aquells que l’estimen o poden ajudar-lo, incapaç de fer amics, de -ehem- eixamplar la base, i amb el convenciment ferm de que la fi justifica els mitjans. I, curiosament, arribem a combregar amb ell i a sentir-hi empatia, perquè Belardo és, sí, un integrista, porta la paraula de Déu al límit de la literalitat, però no enganya, tot i que sovint s’enganyi a si mateix. Ni, crec, ho fa tampoc Sorrentino quan ens proposa el seu destí al final de la sèrie. Amén a ella, germans.