Sóc periodista.
El meu primer article el vaig signar l’any 91. Era sobre un ple del districte de Les Corts, en una revista del barri. He fet tele (davant i darrere la pantalla), premsa (generalment, en revistes mensuals, i sovint, escrivint sobre gastronomia i viatges), ràdio (hi he arribat molt tard, però m’hi he enganxat) i internet. Molta internet. També he treballat de l’altre costat, i vaig estar set anys dedicada a la promoció en premsa i l’edició en dues editorials, i en algun gabinet de premsa. També he fet de traductora i, oh, sorpresa, de bartender i professora d’història de la cocteleria. Si voleu saber-ne més detalls, mireu-ho a Linkedin.
Fora de la feina, tinc interessos molt variats (ma mare diria que dispersos). Crec en el sentit de l’humor i en la discrepància. No tinc paciència amb el bullying, ni milito enlloc, malgrat -com tu, lector- pateixo de fílies i fòbies. Abans feia esport i ballava, i espero tornar-hi aviat. Aquest blog no és el primer que tinc, ni probablement sigui l’últim. És només un experiment per posar a prova la meva constància en el gènere d’opinió, i un lloc on anar arxivant les coses que publico.